Carta # 1 de Dilluns al sol
Sobre el Canòdrom Centre d'Art de Barcelona
Benvolgut/es Senyors/es
Davant la recent aparició en premsa de comentaris superficials sobre la
situació del Centre d’Art Contemporani el Canòdrom i el seu director, Moritz Küng, volem manifestar la nostra més profunda
indignació per la frivolitat amb que els nostres polítics s'estan prenent
aquest projecte, així com pel menyspreu cap als acords previs aconseguits amb
el sector artístic en relació a la posta en funcionament d'aquest centre.
Aquests acords consideraven adequat l'espai que s'havia adjudicat al Centre en
el Canòdrom i corroboraven el resultat del concurs internacional del que va
sortir escollit un director a partir d'una elecció democràtica, transparent i
respectuosa amb el que es coneix com el codi de bones pràctiques. Fet
que, per cert, continua sense ser l'habitual.
La sistemàtica i progressiva destrucció del patrimoni contemporani tant a
Barcelona com a Catalunya així com la falta de consideració cap a la figura
d'un director a qui no se li permet exercir el càrrec pel qual va ser
seleccionat, ens situa una vegada més davant la impossibilitat de veure
enriquida la nostra cultura artística, reforçat el sistema que la nodreix amb
noves i valentes iniciatives i convertit el nostre territori en aquest referent
per a l'art contemporani pel qual tots lluitem i, certament, tots volem. Vostès
potser també.
Entre el menyspreu dels nostres responsables polítics cap a la idoneïtat d'un
edifici consensuat prèviament amb el sector artístic d'aquesta ciutat i
susceptible de convertir-se en aquesta icona de contemporaneïtat que necessita
Barcelona per establir amb el món una relació de complicitat i el to
sensacionalista i tendenciós amb que alguns mitjans intenten desviar l'atenció
cap a qüestions supèrflues, mal explicades o falses, alhora que es talla una
possible xarxa de relacions amb el MACBA, altres centres d'art i les galeries,
es trunca la circulació de l'actiu patrimonial que entre tots estem creant per
estar presents en el circuit artístic, tant nacional com internacional.
Malgrat considerin que a hores d'ara s'hagi parlat prou d'aquest tema, no
voldríem deixar passar l'ocasió de recordar-los el que ens indueix a manifestar
les nostres reflexions:
1) Sobre el Model de Centre d'Art Contemporani que volem: Kunsthalle.
Durant l'estiu de 2008 el sector de les Arts visuals catalanes i algunes
associacions d'àmbit nacional es van mobilitzar per la decisió del llavors
Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, de reconvertir el Centre d'Art
Santa Mònica en un Centre Cultural multidisciplinari i, tot obviant el codi de
bones pràctiques, encarregar la seva direcció al Sr. Vicenç
Altaió. La pressió que, sobre els estaments polítics, es va
exercir en bloc des del sector artístic va obligar a la Generalitat i a
l'Ajuntament a trobar la solució que permetés a Barcelona disposar com més
aviat possible d'un Centre d'Art Contemporani d'estructura similar al model
centre-europeu de "Kunsthalle". De tots els espais oferts per
l'Ajuntament el sector va considerar per unanimitat que el més adequat era el
Canòdrom. Un edifici per a la rehabilitació del qual s'han invertit fins avui
una suma de prop de 5 milions d'euros.
2) Sobre la idoneïtat del Canòdrom
Davant la possibilitat de dotar Barcelona d'un centre d'art capaç de dialogar amb
altres estructures artístiques del context nacional i internacional, considerem
fermament que l'espai del Canòdrom, representa l'oportunitat d'endegar un
projecte que, sent únic, contemporani, específic i innovador, situï Barcelona i
Catalunya en la primera línia del pensament contemporani aplicat a les arts
visuals. L'espai del Canòdrom pot i ha de convertir-se en la punta de llança
d'un projecte públic desenvolupat al voltant d'una arquitectura única i
visionària, construït sobre la base de discursos artístics radicalment
contemporanis.
3) Sobre el projecte de Moritz Küng
Després d'una llarga trajectòria com a director de l'àmbit de les arts visuals
a De Singel (Anvers, Bèlgica), Moritz Küng
guanya el concurs públic que es convoca per a la plaça de director del Centre
d’Art Contemporani de Barcelona, el Canòdrom. Considerant l'enorme potencial
d'un espai pensat originàriament per una funció lúdica i ponderat per ser el
millor exemple d'una enginyeria honesta, brillant, sostenible i útil, el
projecte que presenta Küng planteja el desenvolupament d'un discurs sobre la
base de quatre eixos: l'espai d'exposició, l'espai de la xarxa, l'espai de la
publicació i l'espai sonor. Quatre espais per al desenvolupament d'un discurs
teixit entorn el diàleg que, sense distinció ni discriminació, es pugui
establir entre artistes locals, internacionals, emergents i consagrats. Només
des d'una òptica que, sense menysprear el que es genera i desenvolupa en un
context local, se situï en el nucli dels discursos artístics que actualment es
teixeixen al món, creiem que s'aconseguirà situar Barcelona en el lloc que li
correspon.
Finalment, esperem i desitgem que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona
desencallin aquesta vergonyosa situació d'incertesa en que estem immersos i
adquireixin el compromís que, sense dilació, garanteixi la viabilitat d'aquest
projecte imprescindible per al futur del nostre art contemporani.
Cordialment,
Ignasi Aballí, artista
Sergi Aguilar, artista
Antoni Estrany, galerista
Frederic Montornés, crític d’art i curador d’exposicions
Àngels de la Mota, galerista
Àlex
Nogueras, galerista
Glòria Picazo, directora del Centre
d’Art La Panera, Lleida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada